2.1. Maquinari suportat

Debian no imposa cap requeriment més enllà dels necessaris pel nucli Linux i el conjunt de ferramentes GNU. Per això, qualsevol arquitectura o plataforma per la qual s'haja portat el nucli Linux, les libc, gcc, etc. i per la qual s'haja portat Debian, es pot executar Debian. Visiteu la pàgina dels ports https://www.debian.org/ports/i386/ per obtenir més detalls dels sistemes on l'arquitectura 32-bit PC s'ha comprovat amb Debian GNU/Linux.

Més que intentar descriure totes les configuracions diferents del maquinari que estan separades per 32-bit PC, aquesta secció conté informació general i apunts d'on trobar més informació.

2.1.1. Arquitectures suportades

Debian GNU/Linux 12 suporta 9 arquitectures principals i diverses variacions de cada arquitectura conegudes com «sabors».

Arquitectura Nom a Debian Subarquitectura Sabor
AMD64 & Intel 64 amd64    
Basada en Intel x86 i386 màquines x86 predeterminades predeterminat
Només dominis Xen PV xen
ARM armel Marvell Kirkwood i Orion marvell
ARM amb maquinari FPU armhf multiplatform armmp
64bit ARM arm64    
64bit MIPS (little endian) mips64el MIPS Malta 5kc-malta
Cavium Octeon octeon
Loongson 3 loongson-3
32bit MIPS (little endian) mipsel MIPS Malta 4kc-malta
Cavium Octeon octeon
Loongson 3 loongson-3
Power Systems ppc64el IBM POWER8 o més actuals  
IBM S/390 64 bits s390x IPL de VM-reader i DASD genèric

Aquest document cobreix la instal·lació per a l'arquitectura 32-bit PC fent servir el nucli Linux. Si busqueu informació per qualsevol altra arquitectura suportada per Debian, pegueu una ullada a les pàgines dels ports de Debian.

2.1.2. Suport de CPU, plaques base i vídeo

La informació completa pertinent als dispositius suportats es pot trobar al COM ES FA de compatibilitat de maquinari de Linux. Aquesta secció merament destaca els detalls principals.

2.1.2.1. CPU

Casi tots els processadors basats en x86 (IA-32) en ús als ordinadors personals estan suportats. Açò també inclou els processadors de 32 bits AMD i VIA (antic Cyrix), i els processadors com l'Athlon XP i l'Intel P4 Xeon.

No obstant, Debian GNU/Linux bookworm no s'executarà en el processador 586 (Pentium) o anteriors.

[Nota] Nota

Si el vostre sistema té un processador de 64 bits de les famílies AMD64 o Intel 64, possiblement voldreu utilitzar l'instal·lador per l'arquitectura amd64 en comptes de l'instal·lador de l'arquitectura i386 (32 bits).

2.1.2.2. Bus E/S

El bus del sistema és part de la placa base, permetent a la CPU comunicar-se amb els perifèrics tals com els dispositius d'emmagatzemament. El vostre ordinador ha d'usar el bus de tipus PCI, PCIe, o PCI-X. Imprescindiblement tots els ordinadors personals venuts als últims anys utilitza un d'aquests.

2.1.3. Ordinadors portàtils

Des del punt de vista tècnic, els portàtils son PC normals, i la informació sobre els PC també és aplicable als portàtils. Actualment, les instal·lacions en els portàtils funcionen sense més problemes incloent aspectes com la suspensió automàtica del sistema quan es tanca la tapa i botons específics dels portàtils com els que desactiven la wifi («mode avió»). De vegades, els fabricants inclouen maquinari especialitzat o propietari per a algunes funcions especifiques que poden no estar suportats. Per vore si el vostre ordinador portàtil funciona correctament amb GNU/Linux, visiteu les pàgines d'ordinadors portàtils amb Linux.

2.1.4. Processadors múltiples

El suport de processadors múltiples — també anomenat «multiprocés simètric» o SMP — està disponible per aquesta arquitectura. La imatge del nucli estàndard de Debian 12 s'ha compilat amb suport SMP-alternatives. Açò vol dir que el nucli detecta el nombre de processadors (o nuclis de processador) i que automàticament desactivarà l'SMP a sistemes amb un processador.

Originàriament, tenir múltiples processadors en un ordinador era una característica només dels sistemes servidors d'alta gama, però s'ha tornat més freqüent en els darrers anys en totes les màquines amb la introducció dels anomenats processadors «multi-nuclis». Aquests tenen dues o més unitats de processadors, anomenats «nuclis» en cada xip físic.

2.1.5. Targetes gràfiques suportades

El suport de les interfícies gràfiques a Debian ve determinat pel suport subjacent que es troba al sistema X11 de X.Org, i també al nucli. La gestió bàsica dels gràfics està garantida amb el nucli, si l'entorn d'escriptori fa servir X11. Que es pugui fer servir les característiques de targetes gràfiques avançades com l'acceleració de maquinari 3D o vídeo accelerat per maquinari, depèn del maquinari emprat en el sistema i, en alguns casos, de la instal·lació addicional «blobs» (arxius en format binari) de «microprogramari» («firmware») (mireu Secció 2.2, «Dispositius que requereixen microprogramari»).

En els PC moderns, tenir una pantalla gràfica normalment funciona directament. Per a una gran quantitat de maquinari, l'acceleració 3D també funciona bé a la primera, però encara hi ha algun maquinari que necessita «blobs» de microprogramari binari per funcionar bé. En alguns casos hi ha hagut informes sobre maquinari en què es requeria la instal·lació de microprogramari addicional de targetes gràfiques fins i tot per a suport gràfic bàsic.

Podeu trobar detalls del maquinari gràfic i dispositius senyaladors suportats a https://wiki.freedesktop.org/xorg/. Debian 12 ve amb la versió 7.7 de les X.Org.

2.1.6. Maquinari per a la connexió de xarxes

Pràcticament qualsevol targeta de xarxa (NIC) suportada pel nucli Linux és també suportada pel sistema d'instal·lació; els controladors modulars s'haurien de carregar automàticament. Inclou la majoria de targetes PCI/PCI-Express i PCMCIA/Express a portàtils. Moltes targetes ISA antigues també són suportades.

Es dona suport a ISDN però no en el procés d'instal·lació.

2.1.6.1. Targetes de xarxa sense fils

La gestió de xarxes sense fils en general també funciona, i hi ha un nombre creixent d'adaptadors per a diverses targetes suportades oficialment al nucli Linux, tot i que moltes requereixen carregar microprogramari.

Si fes falta el microprogramari, l'instal·lador demanarà que el carregueu. Vegeu Secció 6.4, «Carregar microprogramari no inclòs a l'instal·lador» per a més informació de com carregar el microprogramari durant la instal·lació.

Els NIC sense fils que no estan suportats pel nucli Linux oficial poden funcionar correctament amb Debian GNU/Linux, però no estan suportats en el procés d'instal·lació.

Si hi ha cap problema amb la xarxa sense fils i no hi ha cap altre NIC que pugueu fer servir durant la instal·lació, encara es possible instal·lar Debian GNU/Linux utilitzant la imatge completa d'un CD-ROM o DVD. Seleccioneu l'opció de no configurar la xarxa i instal·leu només aquells paquets que estiguin disponibles al CD/DVD. Podreu instal·lar el controlador i el microprogramari que necessiteu quan la instal·lació s'hagi completat (després de reiniciar) i configurar la xarxa manualment.

En alguns casos, el controlador que necessiteu no estarà disponible en un paquet Debian. Haureu de cercar si hi ha disponible el codi font a Internet i, si hi és, compilar-lo. Com fer-ho està fora de l'abast d'aquest manual. Si no hi ha disponible cap controlador per a Linux, l'últim recurs que teniu és utilitzar el paquet ndiswrapper, el qual us permet utilitzar-ne un de Windows.

2.1.7. Pantalles Braille

El suport per a terminals braille està determinat pel suport facilitat per brltty. La majoria de pantalles funcionen sota brltty, connectades via qualsevol port serie, USB o bluetooth. Els detalls dels dispositius suportats es poden trobar al lloc web de brltty. Debian GNU/Linux 12 es distribueix amb brltty versió 6.5.

2.1.8. Maquinari de síntesi de veu

El suport per a maquinari de síntesi de veu es proveït pel paquet speakup. speakup només suporta targetes integrades i dispositius externs connectats al port serie (adaptadors USB o serie-a-USB no estan suportats). Els detalls del maquinari suportat per síntesi de veu es pot trobar al lloc web de speakup. Debian GNU/Linux 12 es distribueix amb speakup versió 3.1.6.

2.1.9. Perifèrics i altre maquinari

El Linux permet utilitzar una gran varietat de dispositius de maquinari com ara ratolins, impressores, escànners, PCMCIA/CardBus/ExpressCard i dispositius USB. De tota manera, la major part d'aquests dispositius no són necessaris durant la instal·lació del sistema.

El maquinari USB generalment funciona correctament. En només alguns ordinadors antics, alguns teclats USB necessiten configuració addicional (consulteu Secció 3.6.6, «Aspectes del maquinari que cal tenir en compte»). En els ordinadors moderns, els teclats i punters USB funcionen sense precisar cap mena de configuració específica.