El debian-installer, dissenyat per ser extremadament modular per tal de ser el més genèric possible, apunta al primer objectiu. Cobreix una àmplia gamma de situacions d'instal·lació i, en general, facilita en gran manera la creació d'un instal·lador derivat que s'ajusti a un cas particular.

Aquesta modularitat, que també el fa molt complex, pot ser descoratjadora per als desenvolupadors que descobreixen aquesta eina; però si s'utilitza en mode gràfic o de text, l'experiència de l'usuari és similar. S'han fet grans esforços per reduir el nombre de preguntes formulades en el moment de la instal·lació, en particular gràcies a la inclusió del programari automàtic de detecció de maquinari.

És interessant observar que les distribucions derivades de Debian difereixen molt en aquest aspecte, i proporcionen un instal·lador més limitat (sovint limitat a les arquitectures i386 o amd64), però més fàcil d'utilitzar per als no iniciats. D'altra banda, normalment s'abstenen de desviar-se massa del contingut dels paquets per a beneficiar-se en la mesura que sigui possible de l'àmplia gamma de programes oferts sense causar problemes de compatibilitat.

Quantitativament, Debian és innegablement el líder en aquest sentit, amb més de 31.000 paquets font. Qualitativament, la política de Debian i el llarg període de proves abans de llançar una nova versió estable justifiquen la seva reputació d'estabilitat i consistència. Pel que fa a la disponibilitat, tot està disponible en línia a través de molts miralls a tot el món, amb actualitzacions que s'envien cada sis hores.

La majoria del nou programari lliure ràpidament es pot trobar a la versió en desenvolupament que fa que puguin ser instal·lats. Si això requereix massa actualitzacions a causa de les seves dependències, el programa també es pot tornar a compilar per a la versió estable de Debian. (veieu Capítol 15, Creació d'un paquet Debian per més informació sobre aquest tema).