La majoria de les xarxes locals modernes utilitzen el protocol Ethernet, on les dades es divideixen en petits blocs anomenats trames («frames») i es transmeten pel cable d'un en un. Les velocitats de dades varien de 10 Mb/s per a targetes Ethernet més antigues a 100 Gb/s en les targetes més noves (amb la taxa més comuna que actualment creix de 100 Mb/s a 10 Gb/s). Els cables més utilitzats s'anomenen 10BASE-T, 100BASE-T, 1000BASE-T, 10GBASE-T i 40GBASE-T, depenent del rendiment que poden proporcionar de manera fiable (la T significa “parell trenat”); aquests cables acaben en un connector RJ45. Hi ha altres tipus de cable, utilitzats principalment per a velocitats de 10 Gb/s i superiors.

Una adreça IP és un número utilitzat per identificar una interfície de xarxa en un ordinador en una xarxa local o a Internet. En la versió actualment més estesa d'IP (IPv4), aquest nombre està codificat en 32 bits, i normalment es representa com 4 nombres separats per punts (p. ex. 192.168.0.1), cada nombre va entre 0 i 255 (inclosos, que correspon a 8 bits de dades). La següent versió del protocol, IPv6, estén aquest espai d'adreçament a 128 bits, i les adreces es representen generalment com una sèrie de nombres hexadecimals separats per dos punts (p. ex., 2001:0db8:13bb:0002:0000:0000:0000:0020, o 2001:db8:13bb:2::20 per abreujar).

Una màscara de subxarxa (màscara de xarxa) defineix en el seu codi binari quina part d'una adreça IP correspon a la xarxa, i la resta n'especifica la màquina. A l'exemple de configurar una adreça IPv4 estàtica donada aquí, la màscara de subxarxa, 255.255.255.0 (24 “uns” seguit de 8 “zeros” en representació binària) indica que els primers 24 bits de l'adreça IP corresponen a l'adreça de xarxa, i els altres 8 són específics de la màquina. En IPv6, per a llegibilitat, només s'expressa el nombre d'“uns”; la màscara de xarxa per a una xarxa IPv6 podria ser, per tant, 64.

L'adreça de xarxa és una adreça IP en la qual la part que descriu el número de la màquina és 0. El rang d'adreces IPv4 en una xarxa completa sovint s'indica amb la sintaxi a.b.c.d/e, en què a.b.c.d és l'adreça de xarxa i e és el nombre de bits afectats a la part de xarxa en una adreça IP. La xarxa d'exemple s'escriurà així: 192.168.0.0/24. La sintaxi és similar en IPv6: 2001:db8:13bb:2::/64.

Un encaminador («router» en anglès) és una màquina que connecta diverses xarxes entre elles. Tot el trànsit que passa per un encaminador es guia cap a la xarxa correcta. Per fer-ho, l'encaminador analitza els paquets entrants i els redirigeix segons l'adreça IP de la seva destinació. L'encaminador sovint es coneix com a passarel·la («gateway» en anglès); en aquesta configuració, funciona com una màquina que ajuda a arribar més enllà d'una xarxa local (cap a una xarxa estesa, com ara Internet).

L'adreça de difusió (o «broadcast») especial connecta totes les estacions d'una xarxa. Gairebé mai “encaminada”, només funciona a la xarxa en qüestió. Concretament, significa que un paquet de dades adreçat la difusió mai passarà per l'encaminador.

Aquest capítol se centra en les adreces IPv4, ja que actualment són les més utilitzades. Els detalls del protocol IPv6 seran tractats a Secció 10.6, «IPv6», però els conceptes segueixen sent els mateixos.

If Network Manager is particularly recommended in roaming setups (see Secció 8.2.5, «Configuració automàtica de la xarxa per a usuaris itinerants»), it is also perfectly usable as the default network management tool. You can create “System connections” that are used as soon as the computer boots either manually with a .ini-like file in /etc/NetworkManager/system-connections/ or through a graphical tool (nm-connection-editor). If you were using ifupdown, just remember to deactivate the entries in /etc/network/interfaces that you want Network Manager to handle.