Capítol 5. Sistema de paquets: eines i principis fonamentals

Com a administrador de sistema Debian, gestionareu rutinàriament els paquets .deb, ja que contenen unitats funcionals consistents (aplicacions, documentació, etc.), i de les quals en faciliten la instal·lació i manteniment. Per tant, és bona idea saber què són i com utilitzar-los.

Aquest capítol descriu l'estructura i el contingut dels paquets “binaris” i “font”. Els primers són arxius directament utilitzables per dpkg, mentre que aquests últims contenen el codi font, així com les instruccions per construir paquets binaris.

5.1. Estructura d'un paquet binari

El format del paquet Debian està dissenyat de manera que el seu contingut es pugui extreure en qualsevol sistema Unix que tingui les ordres clàssiques ar, tar, i xz, o de vegades gzip o bzip2. Aquesta propietat aparentment trivial és important per a la portabilitat i la recuperació en cas de desastre.

Imagineu, per exemple, que heu esborrat erròniament el programa dpkg, i que per tant ja no podeu instal·lar paquets de Debian. Essent dpkg un paquet de Debian en si, semblaria que el vostre sistema estaria acabat per... Per sort, ja coneixeu el format d'un paquet i per tant podeu descarregar el fitxer .deb del paquet dpkg i instal·lar-lo manualment (vegeu el requadre EINES dpkg, APT i ar). Si per alguna desgràcia un o més dels programes ar, tar o gzip/xz/bzip2 han desaparegut, només cal copiar d'un altre sistema el programa que us falti (ja que cadascun d'ells funciona de manera completament autònoma, sense dependències, una còpia simple serà suficient). Si el vostre sistema ha patit un infortuni encara més escandalós, i fins i tot això no funciona (potser falten biblioteques de sistema de més baix nivell?), hauríeu de provar la versió estàtica de busybox (contingut al paquet busybox-static), que és encara més autònom, i ofereix subordres com ara busybox ar, busybox tar i busybox xz.

En cas de desgràcia també és millor que tingueu una còpia de seguretat del vostre sistema (vegeu Secció 9.10, «Còpia de seguretat»).

EINES dpkg, APT i ar

dpkg és el programa que gestiona arxius .deb (paquets binaris), especialment l'extracció, anàlisi i desempaquetament.

APT (l'abreviatura de “Eina Avançada de Paquets” o «Advanced Packaging Tool») és un grup de programes que permeten l'execució de modificacions de més alt nivell al sistema: instal·lació o eliminació d'un paquet (al temps que manté les dependències satisfetes), actualització dels repositoris i del sistema, llistat dels paquets disponibles, etc.

As for the ar program, provided by the binutils package, it allows handling files of the same name:

ar t fitxer mostra la llista de fitxers continguts al fitxer donat,
ar x fitxer extreu els fitxers continguts al directori actual de treball,
ar d fitxer fitxer-per-esborrar esborra el fitxer-per-esborrar del fitxer donat, etc.

La seva pàgina man ar(1) documenta totes les altres funcions. ar és una eina molt rudimentària que un administrador d'Unix només utilitzaria en rares ocasions, però els administradors usen habitualment tar, un programa d'arxivat i gestió de fitxers més desenvolupat. Per això és fàcil restaurar dpkg en cas d'un esborrat per error. Només haureu de baixar el paquet Debian i extreure'n el contingut del fitxer data.tar.xz a l'arrel del sistema (/):

# ar x dpkg_1.20.9_amd64.deb
# tar -C / -p -xJf data.tar.xz

TORNAR A LES BASES Notació de les pàgines de “man”

Pot ser confús per als principiants trobar referències a “ar(1)” a la literatura. Això és generalment un mitjà convenient per referir-se a la pàgina man titulada ar de la secció 1.

De vegades aquesta notació també s'utilitza per eliminar ambigüitats, per exemple per distingir entre l'ordre printf que també es pot indicar com printf(1) i la funció printf del llenguatge de programació C, que també pot ser referit com a printf(3).

El Capítol 7, Solucionar problemes i trobar informació rellevant analitza les pàgines del manual amb més detall (vegeu Secció 7.1.1, «Pàgines de manual»).

Doneu un cop d'ull al contingut d'un fitxer .deb:

$ ar t dpkg_1.20.9_amd64.deb
debian-binary
control.tar.gz
data.tar.xz
$ ar x dpkg_1.20.9_amd64.deb
$ ls
control.tar.gz  data.tar.xz  debian-binary  dpkg_1.20.9_amd64.deb
$ tar tJf data.tar.xz | head -n 16
./
./etc/
./etc/alternatives/
./etc/alternatives/README
./etc/cron.daily/
./etc/cron.daily/dpkg
./etc/dpkg/
./etc/dpkg/dpkg.cfg
./etc/dpkg/dpkg.cfg.d/
./etc/logrotate.d/
./etc/logrotate.d/alternatives
./etc/logrotate.d/dpkg
./sbin/
./sbin/start-stop-daemon
./usr/
./usr/bin/
$ tar tJf control.tar.xz
./
./conffiles
./control
./md5sums
./postrm
$ cat debian-binary
2.0

Com podeu veure, l'arxiu ar d'un paquet Debian està format per tres fitxers:

debian-binary: Aquest és un fitxer de text que simplement indica la versió del format .deb de paquet de fitxers. A Debian Bullseye encara és a la versió 2.0.
control.tar.xz: Aquest arxiu conté tota la meta-informació disponible, com el nom i la versió del paquet, així com alguns «scripts» per executar abans, durant o després de la (des)instal·lació d'aquest. Alguna de la meta-informació permet a les eines de gestió de paquets determinar si és possible instal·lar o desinstal·lar-lo, per exemple, d'acord amb la llista de paquets que ja hi ha a la màquina, i si els arxius continguts s'han modificat localment.
data.tar.xz, data.tar.bz2, data.tar.gz: Aquest arxiu conté tots els fitxers que s'han d'extreure del paquet; aquí és on s'emmagatzemen els arxius executables, les biblioteques, la documentació, etc. Els paquets poden utilitzar diferents formats de compressió, en aquest cas el fitxer s'anomenarà de manera diferent per a xz, bzip2 o gzip.