Capítol 4. Instal·lació

El mètode d'instal·lació més utilitzat és des d'un CD-ROM (o DVD-ROM, que es comporta exactament de la mateixa manera): l'ordinador s'inicia des d'aquest mitjà, i el programa d'instal·lació pren el control.

Diverses famílies de CD-ROM tenen diferents propòsits: netinst (instal·lació de xarxa) conté l'instal·lador i el sistema base de Debian; tots els altres programes es descarreguen. La seva "imatge", és a dir, el sistema de fitxers ISO-9660 que conté el contingut exacte del disc, només ocupa aproximadament entre 150-280 MB (segons l'arquitectura). D'altra banda, el conjunt complet ofereix tots els paquets i permet la instal·lació en un ordinador que no té accés a Internet; requereix al voltant de 19 DVD-ROM (o 4 discos Blu-ray). Ja no hi ha CD-ROMs oficials, ja que en calien molts, rarament s'usaven i ara la majoria dels ordinadors utilitzen DVD-ROM igual que CD-ROM. Però els programes es reparteixen entre els discos segons la seva popularitat i importància; el primer disc serà suficient per a la majoria de les instal·lacions, ja que conté el programari més utilitzat.

Hi ha un últim tipus d'imatge, conegut com mini.iso, que només està disponible com a subproducte de l'instal·lador. La imatge només conté el mínim necessari per configurar la xarxa i tota la resta és descarregat (incloent-hi parts del mateix instal·lador, motiu pel qual imatges tendeixen a trencar-se quan es publica una nova versió de l'instal·lador). Aquestes imatges es poden trobar en els rèpliques normals de Debian sota el directori dists/release/main/installer-arch/current/images/netboot/.

Per obtenir imatges de CD-ROM de Debian, per descomptat, les podeu descarregar i gravar-les en disc. També es poden comprar i, per tant, proporcionar una mica de suport financer al projecte. Comproveu el lloc web per veure la llista de proveïdors d'imatges DVD-ROM i els llocs de descàrrega.

Atès que la majoria dels ordinadors són capaços d'arrencar des de dispositius USB, també podeu instal·lar Debian des d'un llapis USB (que no és més que un petit disc de memòria «flash»).

El manual d'instal·lació explica com crear un llapis USB que contingui el debian-installer. El procediment és molt senzill perquè les imatges ISO per a i386 i amd64 són imatges híbrides que poden arrencar des d'un CD-ROM així com des d'un llapis USB.

Primer heu d'identificar el nom del dispositiu del llapis USB (per exemple: /dev/sdb); el mitjà més simple per fer-ho és comprovar els missatges emesos pel nucli usant l'ordre dmesg. Després haureu de copiar la imatge ISO descarregada prèviament (per exemple, debian-11.0.0-amd64-netinst.iso) amb la comanda cat debian-11.0.0-amd64-netinst.iso > /dev/sdb; sync . Aquesta ordre requereix drets d'administrador, ja que accedeix directament al llapis USB i esborra cegament el seu contingut.

Una explicació més detallada està disponible al manual d'instal·lació. Entre altres coses, descriu un mètode alternatiu de preparació d'un llapis USB que és més complexa, però que us permet personalitzar les opcions predeterminades de l'instal·lador (les establertes a la línia d'ordres del nucli).

Molts BIOS permeten engegar directament des de la xarxa mitjançant la descàrrega d'un nucli i una imatge de sistema de fitxers mínima. Aquest mètode (que té diversos noms, com ara engegada PXE o TFTP) pot ser un salvavides si l'ordinador no té un lector de CD-ROM, o si la BIOS no pot arrencar des d'aquest mitjà.

Aquest mètode d'instal·lació funciona en dues passes. En primer lloc, mentre arrenca l'ordinador, la BIOS (o la targeta de xarxa) emet una sol·licitud BOOTP/DHCP per adquirir automàticament una adreça IP. Quan un servidor BOOTP o DHCP retorna una resposta, inclou un nom de fitxer, així com la configuració de xarxa. Després d'haver configurat la xarxa, l'ordinador client emet una sol·licitud TFTP (de «Trivial File Transfer Protocol», Protocol Trivial per a la Transferència d'Arxius) per a un fitxer el nom del qual s'indicava prèviament. Un cop adquirit aquest arxiu, s'executa com si fos un gestor d'arrencada. Això llavors llança el programa d'instal·lació de Debian, que s'executa com si estigués funcionant des del disc dur, un CD-ROM, o un llapis USB.

Tots els detalls d'aquest mètode estan disponibles la guia d'instal·lació (a la secció «Preparació dels fitxers per a l'arrencada en xarxa TFTP»).

Quan hem de desplegar instal·lacions personalitzades per a un gran nombre d'ordinadors, generalment triem un mètode d'instal·lació automatitzat en lloc d'un manual. Depenent de la situació i la complexitat de les instal·lacions a fer, podem utilitzar FAI (de «Fully Automatic Installer», Instal·lador automàtic de treball, descrit a Secció 12.3.1, «Fully Automatic Installer (FAI)»), o fins i tot amb un DVD d'instal·lació personalitzat («preseeding», veieu Secció 12.3.2, «Presembrar el Debian-Installer»).

També cal assenyalar que l'instal·lador pot carregar i executar un servidor SSH i, per tant, proporciona la capacitat d'instal·lar Debian remotament a través d'una sessió SSH. Les notes de llançament també descriuen com executar l'instal·lador des d'un sistema existent utilitzant grub per reemplaçar-lo completament.