Aquest manual està dirigit a qualsevol persona, independentment de la seva experiència amb L^AT_EX, KDE, Kile o Linux®.

No s'espera que els usuaris avançats llegeixin aquest manual, però s'agrairan qualsevol suggeriment sobre la documentació. Si voleu contribuir amb aquest projecte o la documentació, podeu consultar la pàgina web del Kile.

Necessiteu respostes sobre el Kile? Està encallat en el procés de compilació? Voleu veure implementada una nova característica? La millor manera de fer preguntes tècniques o per iniciar un debat és utilitzar la nostra llista de correu: (kile-devel AT lists.sourceforge.net).

El sistema de composició tipogràfica L^AT_EX és similar a altres llenguatges de marques, com XML, utilitzat en molts tipus de documents (incloent-hi el que esteu llegint), o HTML, utilitzat per a les pàgines web. La idea general al darrere dels llenguatges de marques és tenir un conjunt de paraules clau especials, anomenades etiquetes, que li indiquen a un programa (un processador de text, un navegador web, o al compilador de L^AT_EX) com interpretar el text tancat entre les etiquetes. El Kile ofereix una sèrie d'aquestes etiquetes al menú LaTeX a la barra de menús.

Si bé tractarem de donar-vos una bona idea del que és L^AT_EX, aquest document no és, per descomptat, el llibre definitiu sobre L^AT_EX Si voleu aprendre L^AT_EX en profunditat, possiblement voldreu manllevar un llibre especialitzat en la vostra biblioteca local.

Com amb qualsevol altre llenguatge de marques, els documents L^AT_EX contenen un preàmbul, que defineix les propietats globals, com la mida del paper, la numeració de les pàgines, les dimensions del text a la pàgina, i un cos del document que contindrà el text del document. El preàmbul es compon almenys de l'ordre \documentclass. Aquest precedeix al cos del document, que s'inicia amb l'ordre \begin{document} i es conclou amb l'ordre \end{document}.

Si us fixeu en la barra d'eines Edita, observareu tres grans menús desplegables. Els menús desplegables s'han dissenyat per a permetre-us afegir ràpidament certes característiques comunes al vostre document. La primera llista desplegable s'utilitza per a dividir ràpidament el document en parts, capítols, seccions i així successivament. Les ordres disponibles per afegir segments al vostre codi font de L^AT_EX són:

La llista desplegable anomenada Altres, s'utilitza per inserir elements al vostre document, com ara índexs, notes al peu i referències. Les ordres disponibles són les següents:

El menú desplegable Altres

Seleccionant l'etiqueta per a una referència

Quan s'utilitzi cite, se us mostrarà una llista desplegable de «bibitems», però si esteu utilitzant BibT_EX tan sols funcionarà si el fitxer pertany a un projecte. Per a l'edició de fitxers BibT_EX es recomana l'ús d'editors especialitzats. L'autor ha obtingut un bon resultat amb el KBibT_EX. Per descomptat, també podeu escriure els fitxers BibT_EX a mà des del Kile.

L'última llista desplegable anomenada tiny s'utilitza per ajustar la mida del text. Podeu ajustar la mida del text principal, les notes al peu, i així successivament. Les ordres disponibles són les següents:

Un entorn és un segment de text que es gestiona de manera diferent que la resta del document. Per exemple, podeu crear un informe amb tipus de lletra amb mida 12, però heu de canviar la mida del tipus de lletra per a un parell de frases. Les ordres \begin{environment}, \huge i \end{environment} us permetran alterar temporalment el text dins de les ordres d'entorn per a tenir una mida major.

Els canvis sols són efectius a partir de \begin{environment} fins a \end{environment}. No hi ha límits pel que fa a quants canvis es poden fer dins d'un entorn.

Hi ha moltes característiques que podeu afegir al vostre document que el faran més fàcil de llegir i d'utilitzar. Al vostre document podeu afegir característiques com tipus de lletra específics, negreta, cursiva, subratllat, etc., i aquestes ordres acabaran, sigui amb una ordre \end, o al final del vostre entorn.

Ara que us hem donat alguns antecedents sobre com escriure codi utilitzant el llenguatge de marques L^AT_EX, us mostrarem com crear un document pas a pas utilitzant el Kile.

Això és! Acabeu de crear el vostre primer document L^AT_EX!

Una vegada hàgiu creat el vostre DVI, sereu capaç d'imprimir el document, convertir-lo en un fitxer PostScript® o PDF. Experimenteu i divertiu-vos!

DVI vol dir, fitxer independent del dispositiu (DeVice Independent). Aquests fitxers són produïts per T_EX o L^AT_EX per a ser llegits per un programa d'algun tipus al vostre ordinador. Hi ha molts tipus diferents de sortides a les que es pot enviar un .dvi, com una impressora, convertidor de fitxer PostScript® o PDF, o a la pantalla de l'ordinador.

Les funcions de cerca cap endavant us permetran saltar des del vostre editor directament a la posició associada al fitxer DVI o PDF.

El Kile ofereix una configuració d'aquesta opció per a tots els binaris L^AT_EX. Aneu a Arranjament → Configura el Kile... → Eines+Construeix i sempre escolliu la configuració Moderna.

Per executar una cerca cap endavant, situeu el ​​cursor en una línia del codi font, i feu clic a Cerca cap endavant per a saltar a la posició associada a la finestra del visor DVI o PDF.

La cerca inversa és una característica molt útil quan esteu escrivint un document L^AT_EX. Si tot és correcte, podeu fer clic a la finestra de l'Okular amb el botó esquerre del ratolí mentre premeu la tecla Maj. Després, el Kile carregarà el fitxer de codi font L^AT_EX i saltarà al paràgraf adequat. Per utilitzar la cerca inversa, haureu de compilar el fitxer L^AT_EX amb la configuració Moderna.

La cerca inversa no funcionarà a menys que:

Amb aquesta característica de l'Okular, un clic amb el botó esquerre del ratolí mentre premeu Maj al document DVI o PDF resultarà en què el Kile obrirà el document L^AT_EX corresponent i intentarà anar a la línia corresponent. Recordeu dir-li a l'Okular utilitzar el Kile com a editor de text, a l'element de menú Arranjament → Configura l'Okular... (a la pàgina Editor) de l'Okular.

Configurant l'Okular

Si esteu intentant utilitzar la creació ràpida, i el visor DVI no s'obre, el més probable és que hi hagi un error. Si teniu un error, serà visible al fitxer de registre / àrea de missatges, i es donarà un resum de l'error.

El fitxer de registre explicarà l'origen de l'error en el codi. A l'editor, podeu utilitzar els botons a la barra d'eines anomenats Anterior error LaTeX i Següent error LaTeX per a saltar a i des dels errors. El fitxer de registre sempre indica en quina línia es va produir l'error. Per a veure la línia en la qual hi ha hagut un error, feu clic sobre l'error a la finestra de registre, i el Kile us durà a la línia de l'error.

Per a seleccionar text, disposeu de les següents opcions:

Manteniu premut el botó esquerre del ratolí i arrossegueu el text que voleu seleccionar, automàticament es copiarà el text seleccionat al porta-retalls.

Prement la tecla Maj i utilitzant les de fletxa podreu seleccionar porcions del codi font a la finestra de l'editor.

La compleció de parèntesis és una eina visual emprada a la vista de l'editor per indicar-vos quins parèntesis coincideixen entre si. Si obriu qualsevol fitxer .tex, i seleccioneu qualsevol parèntesi, ja sigui parèntesis (), claudàtors [] o claus {}, l'editor ressaltarà el parèntesi i la seva parella en color groc (aquest color per omissió es pot canviar). De manera que si per exemple situeu el cursor sobre les claus a \section{Introducció} les veureu ressaltades en el color groc per omissió, mostrant-vos la ubicació dels parèntesis al començament i al final.

El Kile té la capacitat de cercar i ressaltar diferents tipus de codi. Per exemple, les ordres de L^AT_EX es distingeixen del text normal, i les fórmules matemàtiques també es ressalten en un color diferent.

Molts assistents poden inserir pics opcionals, un tipus especial de punt en el text. Les entrades del menú Edita → Pics o les dreceres de teclat corresponents us permetran saltar al pic següent o anterior. Això també ressaltarà el pic de manera que serà eliminat de forma automàtica quan introduïu la primera lletra.

L'edició és sens dubte un dels aspectes més importants quan s'utilitza un programa com el Kile. Encara que el Kate ja té grans capacitats, el Kile afegeix algunes característiques importants que són especialment necessàries per escriure codi font L^AT_EX. L^AT_EX sempre necessita una gran quantitat d'entorns i grups, de manera que el Kile implementa ordres especials per a seleccionar-los. A Edita → Selecciona trobareu les següents ordres per al text seleccionat.

text \bfseries\itshape més text

Per eliminar algunes parts d'un document podeu seleccionar i després utilitzar la tecla Supr. El Kate també ofereix l'ordre Ctrl+K que esborrarà la línia sencera. Però el Kile ofereix una forma més ràpida amb les seves pròpies ordres per eliminar. A Edita → Elimina trobareu les següents ordres per esborrar text.

Ja s'ha esmentat que els entorns són un punt central a L^AT_EX. Pel que el Kile ofereix cinc ordres sota el submenú Edita → Entorn per a treballar amb L^AT_EX d'una manera senzilla.

El Kile també ofereix algunes ordres especials per a grups de L^AT_EX, els quals són determinats per claus {...}. Al submenú Edita → Grup TeX trobareu algunes ordres importants, que es corresponen amb les del menú Edita → Entorn.

En L^AT_EX, s'utilitzen dues cometes simples com a cometes dobles. Per ajudar-vos a inserir-les de manera eficient, el Kile us permet prémer la tecla " per inserir dues cometes simples per obrir. A més, si voleu tancar una cita, també haureu de prémer la tecla ". El Kile serà prou intel·ligent per a reconèixer aquesta situació i inserir dues cometes de tanca per a L^AT_EX.

Per obtenir cometes dobles literals a l'altre costat, premeu " dues vegades.

Podeu activar o desactivar aquesta inserció automàtica per obrir i tancar les cometes dobles a la secció Arranjament → Configura el Kile... → LaTeX.

Si també incloeu opcions específiques de l'idioma com ngerman o french, sereu capaç d'utilitzar les cometes dobles alemanyes o franceses. Hi ha disponibles molts llenguatges més.

Si premeu les tecles Ctrl+Retorn, el Kile inserirà un salt de línia intel·ligent. Si la posició actual està dins d'un entorn de llista, com enumerate o itemize, el Kile no només inserirà una nova línia, sinó també afegirà una ordre \item.

Si esteu dintre d'un entorn de taula, el Kile acabarà la línia actual amb \\, seguit per la nova línia.

Si està dins d'un comentari de L^AT_EX, el Kile començarà la següent línia amb un %.

Encara millor, el Kile és prou intel·ligent per a suportar entorns de L^AT_EX predefinits i definits per l'usuari, que es poden afegir a la secció Arranjament → Configura el Kile... → LaTeX.

Alguns usuaris volen organitzar les columnes en entorns de taula i posar tots els caràcters ampersand & un sota l'altra. El Kile ho intenta admetre. Si premeu Alt+Maj+&, el Kile cercarà el tabulador següent a la fila de dalt. Malgrat tot, a vegades aquest tabulador no es correspondrà amb el tabulador corresponent, el Kile afegirà alguns espais per ajustar-lo a la posició de la columna amb el tabulador actual.

En escriure algunes lletres, podeu activar aquest mode de compleció per a les ordres de L^AT_EX i paraules normals amb l'element de menú Edita → Completa → Ordre de (La)TeX o la drecera de teclat Ctrl+Maj+Espai. El Kile primer llegirà les lletres des de la posició actual del cursor a l'esquerra i s'aturarà al primer caràcter no lletra o barra inversa. Si aquest patró comença amb una barra inversa, el Kile entrarà en el mode de compleció d'ordres de T_EX o L^AT_EX. En cas contrari, entrarà en el mode de diccionari normal, on no trobareu cap ordre de L^AT_EX. Segons el perfil escollit, s'obrirà un quadre de compleció. Veureu totes les ordres o paraules que comencin amb el patró actual. Podreu navegar amb les tecles del cursor a través d'aquesta llista i seleccionar una entrada amb Retorn, o fent doble clic amb el ratolí.

Quan premeu la tecla Retrocés, s'eliminarà l'última lletra del vostre patró, i la llista de compleció podrà créixer. D'altra banda, si escriviu una altra lletra s'ampliarà el patró i la llista de paraules visibles podria reduir-se.

Si decidiu no seleccionar cap dels suggeriments, podeu deixar aquest diàleg amb Esc.

Veureu que totes les ordres s'escriuen amb una breu descripció dels seus paràmetres. Aquestes descripcions desapareixen quan se selecciona una ordre. De manera opcional, es pot deixar que el Kile insereixi pics en aquests llocs, de manera que podreu saltar amb facilitat a aquestes posicions amb Edita → Pics → Següent pic i inserir el paràmetre que voleu.

Aneu a Arranjament → Configura el Kile... → Kile+Compleció per a configurar una o més d'aquestes llistes. Podeu escollir diferents llistes de paraules per a les ordres de T_EX i L^AT_EX i el mode de diccionari per a les paraules normals.

Si escolliu l'opció Mostra les ordres de LaTeX, les entrades de tots els fitxers de llista de paraules escollides (CWL) per a la compleció d'ordres de L^AT_EX es mostraran en una vista separada a la barra lateral del Kile. D'aquesta manera disposareu d'un bon escrutini de les ordres disponibles, així com quins paràmetres i opcions trobareu per a la compleció. També podeu simplement seleccionar una entrada amb un clic del ratolí i serà inserida en el document, amb tots els noms de paràmetres i opcions eliminats.

Com cada llista de paraules escollida es mostrarà en una vista separada, podria haver-hi massa vistes, de manera que la finestra principal del Kile podria ser massa gran per a pantalles petites. Com això es veurà molt lleig, el Kile treballa amb un nombre màxim de vistes permeses, el qual està establert a 10. Si aquest valor és massa gran per a la vostra pantalla, haureu de reduir-lo.

El mode d'ordres no és útil per a la compleció de codi dels entorns. Sempre haureu d'escriure algunes lletres de \begin, i invocant el mode de compleció resultarà en una enorme llista d'etiquetes d'entorn. D'altra banda, els entorns que el Kile utilitza sovint, compten amb un mode especial per a la compleció de codi dels entorns. Oblideu-vos de l'etiqueta d'obertura i escriviu, per exemple, al.

Quan crideu el mode de compleció amb Edita → Completa → Entorn o la drecera de teclat Alt+Maj+Espai, l'etiqueta d'obertura serà afegida automàticament i veureu \begin{al}. Després d'aquest canvi, la llista de compleció restarà molt menys desordenada.

Ara seleccioneu un entorn, i veurà que també es tancarà automàticament. Encara més, si el Kile el reconeix com un entorn de llista, també inserirà una primera etiqueta \item.

Aneu a Arranjament → Configura el Kile... → Kile+Completa per a configurar una o més d'aquestes llistes. Aquest mode utilitza les mateixes llistes de paraules com el mode de compleció per a les ordres de T_EX i L^AT_EX.

El Kile suporta llistes d'abreviatures definides per l'usuari, que són substituïdes sota demanda per cadenes de text més llargues. Mireu a Arranjament → Configura el Kile... → Kile+Completa per a configurar una o més d'aquestes llistes. Per a l'exemple donat, s'ha escollit la llista d'abreviatures a exemple.cwl. En aquest fitxer trobareu, per exemple, l'entrada L=\LaTeX.

Per exemple, escriviu sols la lletra L. Ara invoqueu el mode d'abreviatura del mode de compleció amb l'element de menú Edita → Completa → Abreviatura o la drecera de teclat Ctrl+Alt+Espai, i la lletra L se substituirà per la cadena \LaTeX.

La compleció d'abreviatures també admet els caràcters de línia nova %n i %C per a situar el cursor, si aquests caràcters estan presents en el text d'expansió. De manera que si teniu l'entrada

en1=\begin{enumerate}%n\item %C%n\end{enumerate}%n

al fitxer de compleció, i invoqueu la compleció d'abreviatures, l'expansió tindrà l'aspecte com es veu a continuació, on x mostra la posició final del cursor.

\begin{enumerate}
        \item x
\end{enumerate}

L'última especificació del format de fitxer per a la compleció es pot trobar a l'especificació per al format de fitxer CWL.

Els fitxers de compleció es poden instal·lar a la carpeta inicial de l'usuari al subdirectori ~/.kde/share/apps/kile/complete/<mode>/, on <mode> podrà ser abbreviation, dictionary o tex.

El diàleg Inclou gràfics facilita la inserció de gràfics tant com sigui possible. Podeu accedir-hi mitjançant la barra de menús amb LaTeX → Inserció d'imatge. Si us plau, mireu Formats de fitxers gràfics i Gràfics EPS per obtenir una visió general d'alguns fets bàsics sobre el format dels gràfics.

Una de les tasques més avorrides que podeu fer a L^AT_EX és escriure una matriu o un entorn de taula. Haureu de mantenir un registre de tots els elements, assegureu-vos que l'entorn està ben format, i que totes les coses estan on se suposa que han d'estar. Un bon sagnat ajuda, però hi ha una manera més senzilla: utilitzar les entrades de menú Assistent → Matriu o Assistent → Taula del Kile. Obtindreu un formulari d'entrada amb l'estil d'una matriu que podreu omplir amb les vostres entrades. Aquest diàleg també ofereix algunes opcions per a compondre el material de la taula.

Utilitzant la barra d'eines a la part superior del diàleg podeu establir l'alineació «align» d'una cel·la, definir un cert estil de tipus de lletra «font style», fusionar «join» i dividir «split» les cel·les, escollir una vora «border», i especificar els colors de fons i del tipus de lletra. A l'extrem dret hi ha un botó Enganxa. Amb aquest botó podeu inserir una taula del porta-retalls des de dins del diàleg, p. ex., us permetrà copiar i enganxar taules des d'un full de càlcul.

A sota podeu escollir el nombre de files i columnes que voleu, i podeu modificar alguns detalls més sobre la vostra matriu:

L'opció Assistent → Taula mostrarà un diàleg senzill per a configurar ràpidament un entorn de taula. Permet especificar amb facilitat el nombre de files o columnes i l'espai requerit.

El Kile us ajuda amb la inserció d'elements flotants. Amb Assistent → Elements flotants és molt simple crear una nova figura o entorn de taula.

Per inserir un nou entorn flotant sols haureu de seguir aquests passos:

Recordar com funcionen tots els diferents elements matemàtics pot ser realment molest. Per descomptat, el Kile pot fer màgia aquí: Assistent → Matemàtica

Opcions:

Els fitxers PS no són tan populars com els fitxers PDF, però són una excel·lent base per a la manipulació i reorganització de pàgines. Si necessiteu una sortida PDF, podeu reorganitzar les pàgines amb algunes utilitats de PostScript® i després convertir-les a PDF amb ps2pdf.

L'Assistent de PostScript® sota Assistent → Eines Postscript suggerirà la reorganització més popular. La conversió es realitza mitjançant els programes pstops i psselect, que es poden trobar a la majoria de les distribucions en el paquet psutils. Si un d'aquests programes no està disponible, l'element corresponent no serà visible.

Primer escolliu el fitxer d'entrada. Si el Kile troba un fitxer PS corresponent al document mestre actual, s'utilitzarà com a fitxer d'entrada, però també sou lliure d'escollir-ne un altre. A continuació, escolliu un fitxer de sortida i seleccioneu una de les tasques. Finalment, haureu de decidir si voleu fer la conversió, o també invocar l'Okular per a veure el resultat.

Molta gent pensa en els PDF com a fitxers congelats, que no es poden modificar. Però això no és cert, ja que hi ha eines excel·lents

d'un document PDF existent.

L'Assistent PDF del Kile sota Assistent → Eines PDF utilitza dos mètodes diferents per a manipular i reordenar els documents PDF:

Si un d'aquests ajudants, pdfpages o pdftk, no és present al sistema, els elements corresponents no seran visibles. A més, recordeu que pdftk només pot treballar amb fitxers encriptats.

Reordenar

Si es crida l'assistent PDF del Kile, s'iniciarà amb la targeta de registre Reordenació.

Primer escolliu el fitxer d'entrada. Si el Kile troba un fitxer PDF corresponent al document mestre actual, l'utilitzarà com a fitxer d'entrada, però també sou lliure d'escollir-ne un altre. A continuació, escolliu un fitxer de sortida o sobreescriviu l'existent i seleccioneu una de les tasques. Finalment, haureu de decidir si només voleu realitzar la conversió, o també invocar el visor (p. ex., l'Okular) per a veure el resultat.

Si el fitxer PDF està encriptat, només funcionarà pdftk i caldrà indicar la contrasenya d'aquest document per executar tasques.

1 pàgina + pàgina buida --> A4

Combina una pàgina amb una pàgina buida sobre una pàgina A4. Quan es combinen dues pàgines A5, es giren 90 graus i s'ajustaran sobre una pàgina A4 en mode horitzontal.

Quan es combinen dues pàgines A4, s'escalen, es giren 90 graus i s'ajustaran sobre una pàgina A4 en mode horitzontal.

1 pàgina + duplicat --> A4

Col·loca una pàgina i un duplicat sobre una pàgina A4.

Si la pàgina que es duplica té una mida A4, s'escalarà per ajustar-se a la pàgina.

2 pàgines --> A4

Combina dues pàgines consecutives sobre una pàgina A4. Quan es combinen dues pàgines A5, es giren 90 graus i s'ajustaran sobre una pàgina A4 en mode horitzontal.

Quan es combinen dues pàgines A4, s'escalen, es giren 90 graus i s'ajustaran sobre una pàgina A4 en mode horitzontal.

2 pàgines (horitzontal) --> A4

Col·loca dues pàgines consecutives en mode horitzontal sobre una pàgina A4.

4 pàgines --> A4

Combina quatre pàgines consecutives sobre una pàgina A4. Les pàgines s'hauran d'escalar fins ajustar-les a la pàgina.

4 pàgines (horitzontal) --> A4

Combina quatre pàgines consecutives en mode horitzontal sobre una pàgina A4. Les pàgines s'hauran d'escalar fins ajustar-les a la pàgina.

Seleccioneu les pàgines parells

Selecciona totes les pàgines parells d'un document.

Seleccioneu les pàgines senars

Selecciona totes les pàgines senars d'un document.

Seleccioneu les pàgines parells (ordre invers)

Selecciona totes les pàgines parells d'un document en ordre invers.

Seleccioneu les pàgines senars (ordre invers)

Selecciona totes les pàgines senars d'un document en ordre invers.

Inverteix totes les pàgines

Inverteix totes les pàgines d'un document.

desencripta un fitxer

Si el fitxer PDF està encriptat, podreu desencriptar-lo.

Selecciona pàgines

Afegir una llista separada per comes de les pàgines o intervals de pàgines, p. ex., 1,4-7,9. Només apareixeran aquestes pàgines en el fitxer PDF resultant.

Elimina pàgines

Afegir una llista separada per comes de les pàgines o intervals de pàgines, que s'han d'eliminar del fitxer PDF escollit.

Aplica una marca d'aigua de fons

S'aplica una marca d'aigua PDF al fons d'un únic PDF d'entrada. L'assistent només utilitza la primera pàgina del PDF de fons i l'aplica a totes les pàgines del PDF d'entrada. Aquesta pàgina s'escalarà i girarà segons sigui necessari per ajustar-se a la pàgina d'entrada.

Aplica un color de fons

Aplica un color de fons a totes les pàgines del document actual. Això només es pot fer una vegada, el segon color es posarà al darrere del primer i després no serà visible.

Aplica un segell de primer pla

Aplica un segell de primer pla a la part superior de les pàgines del document PDF d'entrada. L'assistent només utilitzarà la primera pàgina del segell PDF i l'aplicarà a totes les pàgines del PDF d'entrada. Aquesta pàgina s'escalarà i girarà segons sigui necessari per ajustar-se a la pàgina d'entrada. Això funciona millor si la pàgina PDF del segell té un fons transparent.

pdftk: escollir un paràmetre

Podeu invocar pdftk amb una opció de la vostra elecció. Llegiu el manual per a veure totes les opcions possibles.

pdfpages: escollir un paràmetre

Podeu invocar pdfpages amb una opció de la vostra elecció. Llegiu el manual per a veure totes les opcions possibles.

Propietats

L'establiment, canvi i eliminació de les propietats només serà possible, si pdftk està instal·lat i si, a més, el Kile es va compilar amb la biblioteca libpoppler.

Les metadades PDF tradicionals inclouen el títol del document, autor, tema, paraules clau, autor, productor i les dates de creació i última modificació.

Permisos

A més, l'establiment, modificació i eliminació de permisos només serà possible, si pdftk està instal·lat.

És necessària una contrasenya per establir o canviar els ajustaments del document. A més, L'encriptatge PDF es fa per bloquejar el contingut del fitxer darrere d'aquesta contrasenya o per fer complir algunes restriccions imposades per l'autor. De manera que l'autor les pugui permetre o restringir:

• impressió de les pàgines

• modificació de les pàgines

• copia el text i els gràfics de les pàgines

• canvia o afegeix anotacions

• omple els camps de formulari amb les dades.

El canvi dels permisos sempre força l'encriptatge associat amb la seguretat de 128 bits de Acrobat 5 i 6, i també necessita una contrasenya.

Però recordeu sempre: l'encriptatge i una contrasenya no ofereix cap seguretat PDF real. El contingut està encriptat, però la clau és coneguda. L'heu de veure més com una petició cortès però ferma de respectar els desitjos de l'autor.

El diàleg de les estadístiques a Fitxer → Estadístiques us ofereix un resum estadístic d'una selecció, un document o un projecte sencer. Inclou el nombre de paraules, les ordres/entorns de L^AT_EX, així com el nombre de caràcters per a cada tipus.

Les estadístiques obtingudes es poden copiar com a text o en un format agradable com una taula de L^AT_EX al porta-retalls.

Quan seleccioneu un text i obriu el diàleg de les estadístiques, obtindreu les estadístiques per al text seleccionat. Si obriu el diàleg sense cap text seleccionat, es mostraran les estadístiques per a tots els fitxers oberts. Per obtenir les estadístiques per a tot el projecte, podeu utilitzar l'element de menú Projecte → Obre tots els fitxers del projecte per a una manera fàcil i ràpida d'obrir tots els fitxers de codi font del vostre projecte.

Cal una nota de precaució sobre l'exactitud dels números. Hem inclòs alguna lògica per obtenir una bona estimació, p. ex. K\"uhler dóna una paraula i una ordre, amb 6 i 2 caràcters, respectivament. Però hi ha altres combinacions en què les parts de les ordres són comptades com a paraules i viceversa. Tingueu en compte que l'algorisme es va desenvolupar i provar per a idiomes similars a l'anglès o l'alemany. De manera que no preneu els números com a certs. Si escriviu un informe la longitud haurà de ser un nombre cert de paraules o caràcters, si us plau, feu algunes proves la primera vegada per a comprovar si la precisió del Kile pot satisfer les vostres necessitats.

\bibitem és una ordre utilitzada per introduir una referència en un entorn thebibliography en el document. La sintaxi per utilitzar \bibitem és \bibitem[etiqueta]{clau}.

L'[etiqueta] opcional és perquè afegiu el vostre propi sistema d'etiquetatge per a l'entrada bibliogràfica. Si no hi ha cap etiqueta establerta, les entrades es posaran en ordre numèric: [1], [2], [3], etc.

L'argument {clau}, s'utilitza per a referenciar i enllaçar les ordres \bibitem i \cite entre si i la informació que contenen. L'ordre \cite conté l'etiqueta associada amb la \bibitem pretesa, que es troba dins d'un entorn thebibliography, i conté les dades de referència. Tant la \bibitem com la \cite corresponent han de tenir la mateixa {clau}. La manera més fàcil d'organitzar les claus és pel cognom de l'autor. Les segones {} a l'entorn thebibliography denoten l'etiqueta bibliogràfica més llarga que espereu tenir. Per tant, la inserció de {foo} significa que podeu tenir qualsevol etiqueta més curta o tan gran com l'expressió foo. Si no ajusteu correctament aquest paràmetre podria resultar en un sagnat no tan atractiu de la vostra bibliografia.

La bibliografia és una secció a part del vostre document principal, i un exemple de codi per a la bibliografia es veuria de la següent manera:

\begin{thebibliography}{50}
        \bibitem{Simpson} Homer J. Simpson. \textsl{Mmmmm...donuts}. Evergreen Terrace Printing Co.,
                          Springfield, SomewhereUSA, 1998
\end{thebibliography}

A continuació, el ​​codi font principal que conté la ubicació de la informació relativa a la \bibitem utilitzant \cite. El codi font es veuria així:

La meva tesi sobre la filosofia d'«Els Simpsons»\el copyright ve del meu llibre preferit \cite{Simpson}.

Com sovint és difícil recordar la clau d'una cita exacta quan té moltes referències, el Kile proporciona una manera senzilla per inserir una cita. Utilitzant LaTeX → Referències → Cita apareixerà una llista amb totes les claus de cita. Seleccioneu la referència correcta i una s'inserirà una cita en el document. Per actualitzar la llista de claus, deseu el fitxer o Edita → Refresca l'estructura, o premeu F12. Amb la compleció de codi activada, el Kile us mostrarà una llista de totes les etiquetes bibitem tan aviat com obriu una ordre \cite.

El resultat final en la bibliografia del vostre document es veuria així:

[1] Homer J. Simpson. Mmmmm...donuts. Evergreen Terrace Printing Co., Springfield, SomewhereUSA, 1998.

El Kile també pot treballar junt amb els editors de BibT_EX, com el KBibT_EX perquè sigui més fàcil introduir cites. Quan s'afegeix un fitxer de BibT_EX al projecte, el Kile us ajudarà a completar les ordres de cita, tal com s'ha descrit anteriorment.

Podeu crear o modificar menús existents amb un confortable assistent de configuració del menú d'usuari que es troba a Assistent → Edita el menú d'usuari.

A la part esquerra veureu un menú en arbre existent. Com un menú estàndard, estaran disponibles tres tipus diferents d'elements de menú:

Per modificar aquest menú, utilitzeu els sis botons al costat esquerre. Són possibles més accions, disponibles al menú contextual dels elements de menú ja existents.

Cada element de menú estàndard s'assigna a un dels tres tipus d'acció, on cadascun d'ells té atributs diferents, que es poden establir:

Si no està present alguna informació important per a una acció, els elements de menú seran de color vermell. Aquesta pot tractar d'un fitxer inexistent.

O un títol que falti per a l'entrada de menú, el qual es mostrarà amb signes d'interrogació com ???.

Si obriu el menú contextual d'un element de menú en color vermell, obtindreu una opció addicional per obtenir més informació sobre aquest error.

Més informació també pot estar disponible utilitzant la característica Què és això? de la majoria d'estris.

La majoria de les entrades al menú poden tenir altres paràmetres autoexplicatius, que es poden seleccionar. Si algun d'aquests paràmetres no estan disponibles per a algun tipus d'acció, aquestes restaran desactivades.

Heus aquí un exemple de l'execució d'un programa extern:

Podeu veure que es crida un script perl, que ha de treballar amb la selecció actual. El paràmetre Necessitats el text seleccionat es marca per assegurar una selecció. La sortida d'aquest script s'inserirà (Insereix la sortida del programa escollit) i substituirà a la selecció actual (Substitueix el text seleccionat), però no serà seleccionat per si mateix.

Per descomptat, també podeu cridar als vostres propis programes o scripts. Per exemple, seleccioneu una llista de números, separats per espais, i crideu a un script o programa en Perl, el qual transformarà aquesta selecció en un codi en L^AT_EX per a una matriu. Siguin quines siguin les vostres idees, podreu adonar-vos utilitzant la següent entrada del menú d'usuari.

Podeu instal·lar diferents menús en temps d'execució per a diferents tasques. Quan crideu l'assistent menú d'usuari, el fitxer de definició de menú actual serà carregat. Si el modifiqueu i tanqueu el diàleg amb D'acord, els canvis es desaran i s'instal·laran com el nou menú d'usuari. Tanqueu el diàleg amb Cancel·la i es descartaran tots els canvis.

També sou lliure per desar el fitxer modificat al directori del menú d'usuari o per carregar un altre fitxer de definició del menú i instal·lar-lo. Tots els fitxers de definició del menú d'usuari s'han de desar al directori de menú d'usuari del Kile: KILE_APP_DIR/usermenu/.

Mireu l'exemple del fitxer de definició del menú exemple.xml per veure més entrades de menú amb els seus paràmetres.

Quan treballeu amb L^AT_EX sempre necessitareu algun temps per a veure el resultat. L^AT_EX ha de compilar el codi font i cridar al visor. Això pot ser molest si sols es canvien algunes lletres en una equació difícil de compondre. El Kile ofereix una manera Vista prèvia ràpida, on podreu compilar sols una part d'un document i estalviat molt de temps. És compatible amb quatre modes diferents, que es poden combinar amb set configuracions.

Tots els ajustaments s'han de fer a Arranjament → Configura el Kile... → Eines+Vista prèvia.

Els fitxers gràfics EPS són la forma tradicional d'inserir fitxers gràfics en documents L^AT_EX Com les llistes de correu són plenes de preguntes sobre gràfics EPS, debatrem sobre alguns aspectes importants i demostrarem com els implementa el Kile.

\DeclareGraphicsRule{.pz}{eps}{.bb}{}%
   \DeclareGraphicsRule{.eps.Z}{eps}{.eps.bb}{}%
   \DeclareGraphicsRule{.ps.Z}{eps}{.ps.bb}{}%
   \DeclareGraphicsRule{.ps.gz}{eps}{.ps.bb}{}%
   \DeclareGraphicsRule{.eps.gz}{eps}{.eps.bb}{}%

\DeclareGraphicsRule{.pz}{eps}{.bb}{}%
   \DeclareGraphicsRule{.eps.Z}{eps}{.eps.bb}{}%
   \DeclareGraphicsRule{.ps.Z}{eps}{.ps.bb}{}%
   \DeclareGraphicsRule{.ps.gz}{eps}{.ps.bb}{}%
   % changed or new graphic rules
   \DeclareGraphicsRule{.eps.zip}{eps}{.eps.bb}{`unzip -p #1}%   zipped EPS
   \DeclareGraphicsRule{.eps.gz}{eps}{.eps.bb}{`gunzip -c #1}%   gzipped EPS
   \DeclareGraphicsRule{.jpg}{eps}{}{`convert #1 eps:-}%         JPEG
   \DeclareGraphicsRule{.gif}{eps}{.bb}{`convert #1 eps:-}%      GIF
   \DeclareGraphicsRule{.png}{eps}{.bb}{`convert #1 eps:-}%      PNG
   \DeclareGraphicsRule{.tif}{eps}{.bb}{`convert #1 eps:-}%      TIFF
   \DeclareGraphicsRule{.pdf}{eps}{.bb}{`convert #1 eps:-}%      PDF-graphics

\usepackage[pdftex]{graphicx}
   \usepackage{epstopdf}

% pdfTeX executant-se en mode PDF
   \ExecuteOptions{pdftex}%

% pdfTeX executant-se en mode PDF
   \ExecuteOptions{pdftex}%
   \AtEndOfPackage{%
      \g@addto@macro\Gin@extensions{.eps.gz,.eps.zip}%
      \@namedef{Gin@rule@.eps.gz}#1{{pdf}{.pdf}{`gunzip -c #1 | epstopdf -f 
>\Gin@base.pdf}}%
      \@namedef{Gin@rule@.eps.zip}#1{{pdf}{.pdf}{`unzip -p #1 | epstopdf -f 
>\Gin@base.pdf}}%
   }%

Definir el vostre document com un mestre us permetrà treballar amb fitxers separats, el que us donarà un document de nivell superior (o document mestre) i documents fills que compondran una obra completa. Una vegada definit el document mestre, amb l'ordre corresponent al menú Arranjament, totes les ordres del menú Eines sols seran d'aplicació a aquest document, fins i tot quan esteu treballant en els documents fills. Encara podreu tancar el document mestre.

Després de compilar alguna cosa, el Kile dóna un cop d'ull als missatges d'error que s'han generat. Si hi ha algun error o avís, se us informarà breument a la finestra Registre i missatges. Podeu profunditzar en els missatges seleccionant Construeix → Mostra el fitxer del registre, o utilitzant la drecera de teclat Alt+0. El registre generat es mostrarà a la vista Registre i missatges. Els errors i els avisos seran ressaltats.

Veure el registre

Podeu saltar d'un missatge al fitxer de registre a un altre utilitzant els elements de menú Build → Següent / Anterior error/avís de LaTeX, o utilitzant els botons de la barra d'eines corresponent.

Per saltar a la línia en el codi font L^AT_EX font on s'ha produït l'error o avís, feu clic sobre l'error o l'avís a la vista Registre i missatges. El Kile us portarà automàticament a la línia en qüestió.

Quan llanceu l'ordre Creació ràpida, normalment s'invocarà un visor d'algun tipus després de la compilació. Si no teniu un visor incrustat, cada vegada s'obrirà una nova finestra.

Si voleu ajustar l'aspecte del vostre document, possiblement llançareu Creació ràpida molt sovint, i tindreu moltes finestres del visor obertes a l'escriptori. Per evitar aquesta confusió, podeu activar el mode Vigilància de fitxer, evitant que la Creació ràpida llanci un visor.

Aquest mode manca d'utilitat amb els visors incrustats, ja que cal tancar-los per tornar a editar i compilar el document.

Els punts són la vostra referència a un segment de text o a una línia dins l'entorn del Kile. Per utilitzar un punt, seleccioneu una línia específica del document a la que us agradaria tornar, a continuació premeu Ctrl+B, i el Kile afegirà un punt a aquesta línia. De manera alternativa, també podeu establir un punt ressaltant una línia i escollint l'element de menú anomenat Punts → Estableix un punt.

Per eliminar tots els punts, seleccioneu Punts → Neteja tots els punts.

Per a crear un projecte, seleccioneu Projecte → Nou projecte....

Se us demanarà que proporcioneu la següent informació per crear el vostre projecte:

La vista Fitxers i projectes és un botó del menú de la barra lateral. Des d'aquesta vista podreu veure l'estructura del vostre projecte, els seus fitxers i el nom del fitxer .kilepr que emmagatzema la informació del projecte. Les opcions per afegir, treure o canviar el projecte es fan mitjançant aquesta.

La vista de fitxers i projectes

Per afegir un fitxer al vostre projecte, obriu qualsevol fitxer T_EX, feu clic sobre el seu nom a la vista Fitxers i projectes, i seleccioneu Afegeix al projecte. Si teniu oberts múltiples projectes, apareixerà un diàleg on podreu especificar a quin projecte s'ha d'afegir el fitxer.

També podeu fer clic dret sobre el nom del projecte en la vista Fitxers i projectes, i seleccioneu Afegeix fitxers... per obrir un diàleg de selecció de fitxers.

Afegint un fitxer a un projecte

Per eliminar un fitxer d'un projecte, feu clic dret sobre seu i seleccioneu Elimina fitxer. Això no eliminarà el fitxer (i tampoc el tancarà), sols l'eliminarà de la llista de fitxers continguts al fitxer .kilepr.